Benlloch

Ibèric, romà, i islàmic/ Jaciment arqueològic

Es tracta d'un jaciment ocupat durant tot el període ibèric, part del període romà i en època islàmica. Aquesta barreja de diversitat cultural es troba en les restes de ceràmica que es pot veure en superfície, la dispersió de la qual fa pensar en una grandaria d'unes 0'2 hac., sense que es puguen veure estructures en superfície. Els tipus de ceràmica trobats d'època ibèrica són fenícies, lebes i una gerra de tipus Ilduradin; d'època romana s'han trobat fragments de teules, dolia, morters, parets fines, ceràmica comuna, de pasta grollera i àmfores. Esteve (1986: 248), dóna notícia de la localització al rebaixar els bancals de "cinc olletes que contenien relíquies", "o siga ossets" en la banda nord del pujol, relacionant-lo amb la necròpoli de l'assentament. Pot ser hi haja una ocupació anterior, ja que F. Esteve (1986: 247) indica l'existència de "solatges de terrissa molt vella, feta a ma o a torn...".

Tenint en compte la seua posició junt a les terres de conreu i l'absència d'estructures defensives es pot considerar que el jaciment tenia una clara funcionalitat agrícola. En època islàmica aquest assentament es correspon amb l'alqueria Tahalfazar nomenada en la carta pobla.